València, 23-25 octubre 2023

El pròleg suggeridor de l’assaig seminal de Reinhard Strohm (1985) va definir un horitzó ideal per a una historiografia musical cada vegada més incòmoda amb el paradigma centrat en el binomi autor/obra i en el mecenatge de les elits socials.

Va ser aleshores quan va començar a perfilar-se la musicologia urbana: el marc urbà s’enfoca com espai simbòlic on comunitats i instàncies de poder negocien contínuament llurs relacions recíproques. La majoria dels esdeveniments musicals (sonors) del passat contribueixen a aquests processos comunicatius que s’articulaven en l’atapeïda xarxa de rituals i cerimònies que estructuraven l’experiència d’individus i grups.

En aquest enfocament són centrals els fets que els repertoris conservats testimonien en els seus aspectes musicals (sonors), amb implicacions diverses:

• Els processos comunicatius pressuposen xarxes de relacions en el que tots els seus participants són objecte d’atenció, amb independència del seu poder i prestigi.
• La descodificació dels missatges és tan rellevant com la seua codificació, d’igual manera que els elements de context que canalitzen i condicionen els processos comunicatius.
• Els espais urbans interessen en el seu valor simbòlic, i no solament en la seua dimensió física.
• Això convergeix cap a possibles reconstruccions de paisatges sonors, o el reconeixement de totes les fonts que defineixen l’experiència sonora en circumstàncies determinades.
• També és pertinent estudiar la percepció sonora i l’escolta, no necessàriament musical: els subjectes oients són part de la reconstrucció.
• Igualment, és possible indagar en la resposta intel·lectual o sentimental dels participants en els processos comunicatius.

Àmbits disciplinaris diferents de la musicologia han assumit l’experiència sonora entre els seus objectes de recerca, en perspectiva sociològica (sound studies) o històrica (sound history), amb una atenció només relativa per la producció musical. Tot i això, els objectes d’estudi i l’utillatge conceptual compartits conviden al diàleg interdisciplinari.

Aquest diàleg ha d’enriquir el quadre metodològic de la musicologia urbana: els seus destacats èxits apunten a reptes que es proposen com a centrals en aquest congrés:

• Estudis sobre un sol centre urbà han permès reconstruccions molt sofisticades: però en quins termes es poden comparar centres diferents?
• I, en termes diacrònics: com es planteja un estudi musicològic urbà a mitjà o llarg termini?
• En tercer lloc: com tornar des de la reconstrucció dels processos comunicatius cap als repertoris musicals conservats? En quina mesura la historiografia musical urbana pot donar fonament i servir per a una exegesi dels repertoris?

Crida de propostes (CFP)

Idiomes

Els idiomes del congrés seran: castellà, català/valencià, anglès i italià.

Modalitat i formats

El congrés serà presencial. Tanmateix, s’habilitaran sessions de forma remota per a facilitar la presentació de propostes des de la llunyania.

Animem les persones interessades a presentar propostes en els següents formats:

• Pòsters (incloent-hi una sessió dedicada a la presentació dels pòsters)
• Comunicació individual de 20 minuts (seguit de 10 minuts de discussió i preguntes).
• Panell temàtic (90/120 minuts per a tres/quatre intervencions, incloent-hi discussió i preguntes).
• Taula rodona (màxim 90 minuts, on cal descriure la forma i contingut).
• Taller/Workshop (cal descriure necessitats, objectius, forma i contingut).

Enviament

Les propostes s’han d’enviar a través del següent formulari:

https://bit.ly/CFP-Propuestas

Com a part del procés de registre de propostes es demanarà informació de:

• Nom de la persona proposant.
• Email de contacte.
• Filiació (opcional).
• Títol.
• Format.
• Resum.
• Paraules clau.
• Nom i filiació (opcional) dels participants addicionals.
• Breu biografia dels participants (màx. 15 línies).
• Informació addicional (opcional).

Resum

Per a contribucions individuals. Aprox. 250 paraules

Per a sessions amb múltiples participants: aprox. 200 paraules per a la proposta de conjunt, i c. 100 paraules sobre la contribució de cada participant.

Dates

Deadline: 24 de juny de 2023

Notificació d’acceptació: 27 de juliol de 2023

Director del congrés

Ferran Escrivà-Llorca (Universidad Internacional de Valencia)

Comité científic

Andrea Bombi (Universitat de València)

Juan José Carreras (Universidad de Zaragoza)

Dinko Fabris (Università della Basilicata – Universiteit Leiden)

Tess Knighton (ICREA – Universitat Autònoma de Barcelona)

Kate Van Orden (Harvard University. President IMS)

Comité organitzador

María Ordiñana Gil (Universidad Internacional de Valencia)

Mireya Royo Conesa (Associació Valenciana de Musicologia)

María José Iglesias Pastén (Universidad Internacional de Valencia)

Ignacio Prats Arolas (Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo de València)

Pasqual Hernández Farinós (Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo de València)

Paula Molina (Universidad de Salamanca)

Contacte

congreso.ciudades.sonoras@gmail.com

https://bit.ly/ciudades_sonoras

Organitza

Projecte Ciutat sonora. Música, so i soroll a València (1609-1813). GE-2022. Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació en la Comunitat Valenciana. [2021/9263]

Col·labora

Universidad Internacional de Valencia

Universitat de València

Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València

Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS)

International Musicological Society (IMS)

---

---