El present projecte d’investigació té com a objectiu fonamental estudiar, sota el prisma de la Musicologia Urbana, l’evolució de la música i la cultura urbana a València entre l’expulsió dels moriscos en 1609 i la restauració absolutista de 1813 amb l’entrada de Fernando VII a València. La musicologia urbana es defineix en la convergència de diferents enfocaments musicològics que emanen de la Història Cultural i diversos corrents historiogràfics. Així, els apropaments des de la història urbana, de les sonoritats i els sentits, l’estudi renovat de les institucions, de les col·lectivitats i minories, així com de les idees, configuren un mosaic atractiu i complementari per a l’estudi de l’evolució de la vida musical valenciana durant aquests dos segles.
El projecte se centra en l’estudi de la vida musical valenciana com a part del més ample medi sonor, per tal d’arribar a una narració històrica capaç d’interpretar la complexitat dels esdeveniments musicals. D’una banda, aquests s’interpreten com a moments cerimonials on l’experiència sonora es construeix en la convergència de l’interés de tots els participants: mecenes, productors i oients. Atesa la seua ineludible dimensió pública llur lectura imposa considerar sempre un component polític, a més de cultural i estètic.
D’una altra banda, les produccions musicals artístiques també cal llegir-les com a part d’un contínuum sonor (diacrònic i sincrònic) que abasta des d’aquesta música més elaborada, fins a les contribucions més senzilles i, fins i tot el soroll, controlat —com en el cas de la pirotècnia— o no. És en la cruïlla entre aquestes dues dimensions on pot fonamentar-se una comprensió de l’experiència sonora, fonamental per una correcta interpretació dels repertoris conservats en vista d’una recuperació en clau patrimonial.
